El peix que se’m menja la cama (a queixalades)

[row][column size=”one-half”]

[/column][column size=”one-half”]

El peix que se’m menja la cama

[a queixalades].

Del 7 al 9 de juliol

SINOPSI

“El peix que se’m menja la cama [a queixalades]” o de com el cos d’un infant és fragmentat per la malaltia.

L’exposició en un món d’exposicions és la norma. En un món on l’aparença prima per sobre de l’ésser, l’excepció és la mirada introvertida, innocent, imaginativa d’un infant. Un món on la fragilitat i la il•lusió no tenen cabuda. Representem la paradoxa d’una doble exposició per re-mostrar-nos. Com si d’un aparador d’un gran centre comercial es tractés.
Ens agradaria que aquest aparador no fos un aparador més, una notícia més, un tweet més, un anunci més, un més, un més, un més. Ens agradaria que us paréssiu una estona davant d’aquest aparador i que compréssiu la seva història i que la guardéssiu al millor lloc, a un petit racó de la vostra memòria.

« I sens dubte, el nostre temps … s’estima més la imatge que la cosa, la còpia que l’original, la representació que la realitat, l’aparença que l’ésser …
El que li és sagrat, no és més que la il•lusió, mentre que el que li esdevé irreverent és la veritat. I encara més, el sagrat s’engrandeix als seus ulls a mesura que la veritat minva i que la il•lusió creix, de tal manera que el súmmum de la il•lusió és també per a ell el súmmum del sagrat»
Feuerbach (Prefaci a la segona edició de L’Essencia del cristianisme)

Una coproducció  de 

Amb la col·laboració de la Fundació Sgae.

[/column][/row]

[row][column size=”one-half”]

FUNCIONS

[/column][column size=”one-half”]

PREUS

[/column][/row]